Pic de Monestero: per la valleta Seca
##Pujada Passant pel refugi Ernest Mallafré: Des del prat de Pierró seguim el camí de vianants que puja cap a l'estany de Sant Maurici. Enlloc d'anar cap a la presa, girem cap al refugi Ernest Mallafré, on agafem el camí que puja pel bosc de Samboiné, a la falda dels Encantats. Els voregem per la base de les parets seguint el mateix camí, que acaba desembocant a la valleta Seca, que s'anirà eixamplant cap al fons.
Alternativament, des del refugi es pot seguir el camí de la vall de Monestero i trencar a mà esquerra a l'altura del primer pont sobre el riu per remuntar el vessant boscós fins a trobar el camí de la valleta Seca. Només és recomanable si hi ha prou neu.
Directament, pel bosc de Samboiné: Al punt on el camí creua la carretera, a 10 minuts de l'aparcament, passem a l'esquerra pel pont de Pallers i agafem una pista que s'endinsa al bosc del marge dret de l'Escrita. Seguim aquesta pista fins a trobar, cap als 1775m, una petita vall a l'esquerra, vers el SW, que remunta cap a una collada de cota 1960m. Un cop passem aquest coll, trobem el camí que ve de l'Ernest Mallafré. Aleshores anirem resseguint la base dels Encantats pel límit del bosc fins a endinsar-nos a la valleta Seca.
En qualsevol dels anteriors casos, remuntem la valleta Seca, fins al final, on es fa ben visible el coll de la Valleta Seca, amb una pala una mica més dreta a sota (30º). Un cop assolit el coll, girem al SW en un llarg flanqueig per entrar a la valleta de sota del cim. Remuntem la pala fins al punt més alt.
##Baixada Pel mateix camí. Si no s'ha pujat per aquest itinerari, cal tenir present que, des del cim, cal sortir de seguida de la cara E per anar a buscar la cara N, per on baixem a una collada, i a continuació mantenim alçada per anar a un coll evident, al qual arribarem ben justos, o bé havent de remuntar una mica, segons l'estat i quantitat de neu. A continuació baixem una canal ampla i després la vall, cercant el pas entre alguna barra de roca. A la part baixa, anem vorejant els Encantats per les pales de sota seu. En comptes de seguir el camí del refugi, passem un coll ja a dins del bosc (1960m), i prenem una valleta orientada primer a l'E, i després al NE, fins a una pista, que ens retorna al pont de Pallers.