Pic de Calberante: cara S per l'estany de Ventolau

##Pujada Remuntem la pista que puja pel marge esquerre del riu d'Unarre fins al seu final, passat el planell de Sartari (a l'hivern, segons l'estat de la pista, podrem de sortir de més amunt o més avall). Llavors comença un camí ben marcat que va guanyant alçada a base de ziga-zagues per una pala ampla. En arribar a la part alta de la pala, deixem el camí principal que continua cap al refugi de la Gola, i girem a l'E per un camí secundari que ens porta a unes marcades ziga-zagues. Les superem i entrem a la valleta penjada que surt de l'estany de Ventolau, i que remuntem fins a l'estany.

Des d'aquest estany, remuntem cap a l'inferior dels Tres Estanys, anant a buscar la seva riba W (sembla que hi ha pas també pel costat E). Voregem aquest estany pel costat W i aviat arribem al segon dels Tres Estanys. Passem entremig d'aquest i del més alt dels tres. Aleshores, anem progressant cap al N, esquivant petites barres rocalloses en direcció al cim, poc evident i arrodonit. Per accedir-hi, cal guanyar una prominència que hi ha al S del cim, i a la qual podem arribar fàcilment pels pendents d'herba de les canals que té a l'E. Un cop a dalt d'aquesta espatlla, remuntem sense dificultat fins al punt més alt.

##Baixada Pel mateix recorregut.