Pic de la Roia de Mollàs: cara S des de Quanca

##Pujada Des del punt on arrenca la pista de la font de la Costa, remuntem pels prats o be per la pista, segons les condicions. Més amunt, no hi ha més remei que seguir la pista. La deixem en trobar el camí del Mont-roig (revolt tancat, pal indicador). El camí és planer i fins i tot baixa una mica fins a creuar el riu del Port. A continuació remunta una mica, tot i que durant una bona estona anirà guanyant poca alçada, pel marge esquerre de l'ampla vall del Mont-roig.

Passem la pleta del Fangassal, i seguim la vall principal fins al clot de l'Escala, l'ampli pla encaixonat entre parets, situat a sota del refugi del Mont-roig o d'Enric Pujol. Aleshores comencem a remuntar cap al NE, esquivant petits obstacles. En guanyar alçada, girem al NW i ens dirigim al minúscul estanyet de Mont-roig, a la base del cim. A continuació, guanyem la carena W del cim i la seguim, una mica per sota, fins al punt més alt.

##Baixada Els vessants de la Roia de Mollàs són molt propensos als lliscaments basals. A la pujada, cal fixar-se bé en quins passos hi ha en bones condicions. Una bona opció és desfer el camí fins al clot de l'Escala. Per estalviar-nos la part més plana de la vall, és bona idea, malgrat afegir 500m de desnivell més, tornar passant pel coll de la Riberata i per l'estany de Mariola, des d'on es pot anar directament a l'estany de Port, i davallar a la font de la Costa, on trobem l'extrem de la pista per on hem pujat. Si encara hi ha ganes de més, des de l'estany de Mariola es pot remuntar la collada de Montarenyo, al N del roc de l'Estany Xic, i baixar a l'estany de Port per la canal que baixa del Montarenyo. Això afegeix 80m més de desnivell, i un nou posar i treure pells.