Tuc de Montabòna: pel refugi de Certascan i el pic de Senó

##Pujada Fem camí fins al refugi de Certascan per alguna de les diverses opcions que hi ha. Un cop allà, seguim el camí de l'estiu, que ens atansa a l'estany de Certascan, que creuem (si el gruix de glaç ho permet), o bé el voregem pel camí de l'estiu, en cas contrari. En aquest darrer cas, creuem la vall que ve del coll de Certascan, aleshores fem un tram de flanqueig en roca (corda fixa), i a continuació remuntem un pas obligat per arribar a la canal E de Certascan (curt tram de baixada de 35º a l'altre costat).

En tots dos casos, ens plantem a la base del pic de Senó, que iniciem per relleu suau, per sota d'unes característiques llastres de granit, que tot sovint provoquen allaus de fons. En atansar-nos a la carena, el pendent es fa més marcat, i haurem de descalçar esquís per arribar-hi. A la cara N del coll que hi ha a l'W del cim no hi ha pas possible, cal remuntar sense massa dificultat la carena en direcció al cim (si no es vol no cal arribar-hi), fins a una zona on el pendent se suavitza i permet el la baixada a peu o amb esquís fins a una pala ampla. Al N ens hi queda una carena orientada N-S, a l'esquerra de la qual s'hi endevina una diagonal que permet el pas sense dificultats fins a un estany situat als 2150m.

Posem pells de nou, passem el barranc i remuntem cap a l'W vers un coll situat a la cresta de Planòles, que baixa cap al NE des del nostre objectiu, el tuc de Montabòna. En passar a l'altre costat d'aquest coll, trobem una enorme pala de pendent moderat, però creuada de petites barres de roca, entremig de les quals caldrà navegar i anar trobant el pas. A la part alta de la pala, i ja a sota del cim, hi ha un replà, poc més amunt del qual caldrà deixar els esquís i acabar d'arribar al cim a peu, sense dificultats.

##Baixada Pel mateix camí o bé per l'estany Blanc.