Tres Puis: des de les planes de Son, pel pas del Coro i tornada pel Pinetó

##Anada Sortim de les planes de Son seguint la pista que remunta la cara S de la serra de Castell-Renau fins a una clariana per on podem retallar ziga-zagues (estaques amb el cap pintat de groc). Pugem fins al pas del Coro, que travessem per seguir per un camí vorejat de tanques i que baixa a poc a poc fins als plans de Breviari. A l'altre extrem del pla, trobem un cartell i un camí que se'n va a l'esquerre, faldejant el Tésol cap a l'W. Al cap d'una estona arribem a la vall de Cabanes, on trobem el camí que ve del refugi del Gerdar. Seguim aquest camí, que aviat ens separa del barranc per anar a flanquejar de nou per sota del Tésol, entre bosc d'avets, per esquivar un tram de vall més encaixonada i pedregosa.

El camí ens torna a deixar a la vall de Cabanes. Creuem el riu i ens dirigim a l'Estanyoleta, que creuem. Al cap de poc desemboquem a l'estany Negre de Cabanes. El creuem i en sortim per l'esquerra, per una vall que arriba del S.

Deixem de seguida aquesta vall i prenem una coma a mà dreta, direcció W. L'entrada és una mica encaixada, però sense dificultat. Més amunt, la coma es fa ampla i hi progressem sense dificultats fins al capdamunt, i anem a parar a la sortida d'aigües de l'estany de Xemeneia, ja a sota del cim, que ens queda al davant, empetitit entre el Bassiero i el pic de Xemeneies.

Des d'aquest estanyol no és del tot evident l'entrada a la pala del cim, però el terreny no és complicat i hi ha diverses opcions. Per no perdre alçada ni fer la pujada de cop, el millor és progressar per la llomada que ve del cim, orientada W-E, deixant l'estany Blau a l'esquerra, i buscant el pas per un seguit de petites canals suaus. Sortim a una plana, situada als peus del cim, al qual arribarem decantant-nos a l'esquerra per una pala de pendent poc pronunciat.

##Tornada Iniciem el descens del cim, però ens fixem en una canaleta que surt de la plana que hi ha a sota mateix del cim i que baixa cap a la dreta. En entrar-hi només en veiem la part alta, però té bon pas fins a sortir a l'estany Blau, que creuem en direcció E. A l'altre costat hi ha una plana uns pocs metres més alta que l'estany que acabem de passar. Seguim en direcció E, i així que podem, anem decantant-nos cap al S per acabar baixant a l'estany Bou, un racó ben poc transitat a l'hivern.

Creuem aquest estany i en sortim per la sortida d'aigües, amb tendència a mantenir l'alçada tant com es pugui, forçant el pas cap a la dreta, per treure desnivell a la següent pujada. Creuem el riu de les Abadies i tornem a posar pells. Remuntem fins a un parell d'estanys i aleshores girem a l'E per pendents suaus. Passem un collet secundari, a l'altre costat mirem de baixar el mínim, i prenem direcció SE pels peus de les Agudes, que torregen aquest indret.

En atansar-nos al coll del Pinetó, el pendent va fent-se una mica més marcat, sense arribar a presentar cap problema. Atenyem el coll i aleshores seguim pujant vers el Pinetó per la cara NW, o a peu per la carena. Un cop al cim, seguim algun dels múltiples itineraris de baixada cap a les planes de Son: Per les canals que hi ha al N del cim i cap al fons de la canal del Tonedor Carenejant fins a les planes que van vers el Planell i d'aquí cap a la canal del Tonedor per un pas al N, o cap a la canal de les Estanyeres Fent camí cap al refugi del Pla de la Font per la serra del Pago.

Magnífica volta al Tésol, amb un primer tram llarg de bosc, una part central gens freqüentada i una baixada directa per retornar al punt d'inici.