Lo Tésol: cara E

##Pujada Seguim la pista del pas del Coro. Als 1700m, podem retallar una ziga-zaga pel camí que va cap al coll (estaques i senyals grocs), però quan retrobem la pista, la seguim de nou en direcció S, primer, i W, després. En trobar una bifurcació, prenem el camí de la dreta, que mor al cap de molt poc, a un barranquet. El creuem i anem pujant en diagonal cap a l'esquerra, per anar-nos a situar al peu d'una coma ubicada just al N de la canal del Tonedor, la vall que separa lo Tésol del roca Blanca.

Remuntem la coma, amb tendència a sortir-ne per un dels laterals a mesura que ens atansem a la corona, on la part central té més pendent. Aleshores podem progressar per la llomada que ens separa del cim fins al peu d'unes roques, que salvem pel N. Passades les roques sortim a un petit coll de la carena E del cim. Remuntem la carena fins al punt culminant.

##Baixada Des del mateix cim, sortim en direcció NE per la part alta de la immensa pala que tenim als peus. El relleu fa una mica de corba a l'inici, després desemboquem a una pala molt ampla, on el pendent es modera una mica, sense que tanmateix hi hagi cap replà enlloc. Més avall, la pala va esdevenint canal, es va encaixonant més i més, fins que a la base del vessant, amb poca neu, hi ha un últim pas poc més ample que la llargada dels esquís. Aquest pas es pot esquivar sortint de la canal i baixant per la pala que hi ha més al N.

Un cop al pla de la base del cim, seguim en direcció E i NE fins a retrobar les traces per bosc poc espès, i desfem camí.

Terreny complex des del punt de vista de les allaus, no hi ha refugis pràcticament enlloc. Cal assegurar-se molt bona estabilitat del mantell i alhora evitar de totes passades la neu dura pel pendent sostingut en un desnivell molt considerable.