Tuc deth Rosari: des d'Isil

##Pujada

Des de la plaça d'Isil, creuem el pont i la carretera i pugem pel carrer que puja més recte cap a la muntanya. Al cap del carrer comença un camí ample, empedrat, i amb murs de pedra als dos costats molt evident. Quan surt dels prats continua sense gaires punts de dubte, remuntant la vall sempre pel marge dret del riu, i en general força elevat sobre el barranc. Passem un bosc d'avellaners, i cap als 1600m comença a obrir-se algun prat al costat del camí. Cap als 1700m el bosc passa a ser menys espès, i el camí guanya una mica de pendent, a la vegada que s'allunya del barranc, sempre pel S.

En arribar a la clotada on hi ha l'estanyoleta d'Airoto, en comptes de seguir el camí de l'estiu, continuem en la mateixa direcció, per la vall principal, que esdevé força pedregosa (hi cal un mínim de neu per haver tapat les tarteres). En atansar-nos a l'estany Mitjà d'Airoto, girem a l'W vers un coll que permet passar el serrat des Plans.

Agafem embranzida i creuem els amples plans d'Isavarre cap a l'W i després girem al SW per passar pel peu de la carena que baixa del pic de Rosari cap al SE. Passem a la cara S i remuntem cap a l'ampla llomada que puja fins al cim, a l'inici per pendents una mica més pronunciats, i més suaus a mesura que ens acostem al cim.

##Retorn Pel mateix itinerari.