Collada de Noarre: per la pleta de Guerossos

##Pujada Pugem per la pista que surt de Quanca cap al N amb vehicle o amb esquís si hi ha prou neu fins a la darrera de la primera sèrie de paelles, d'on surt el camí que va cap a Noarre. Podem triar anar pel camí o bé per la pista que s'ha obert recentment i que passa una mica més baixa (tanca empipadora de passar). Un cop a Noarre seguim pel camí que inicialment manté alçada per sobre del riu de Noarre, pel marge orogràfic dret. Al cap de poc, començarà a guanyar cota per dins del bosc, primer de bedolls i després de pi. Si hi ha molta neu pot costar de trobar el camí de l'estiu. En qualsevol cas, es tracta d'anar guanyant alçada pel bosc, deixant el riu sempre a la dreta i bastant avall, fins que el creuem, sota el salt de Flamisella, una petita cascada a sota de la qual el riu fa un replà que el camí aprofita per passar a l'altre costat. Cal fixar-se que a l'altre costat d'aquest barranc es vegi una petita pala amb algun arbre fàcil de passar (per sota seu hi ha alguna barra rocallosa, que voldrà dir que no hem pujat prou, encara). Una curta pujada ens durà a un collet sobre la pleta de Guerossos.

Creuem la pleta en direcció E i anem a buscar una coma sense bosc situada també a l'E i que permet un accés fàcil cap a la vall del riu de Canals, que és el que ressegueix l'extrem N de la serra de Canals pel vessant W. Remuntem l'ampla i còmoda vall fins cap als 2300m, moment en què la deixem i pugem directament cap al S, vers a la bretxa que forma el punt més baix de la serra de Canals. El darrer tram de la pujada és força més dret que la resta, amb passos de 35º.

##Baixada Pel mateix itinerari o bé, [[routes/1734953|fent travessa, cap als Estanyosos i Montalto]].