Pic de Ventolau: per Crestuix

##Pujada Prenem el camí que surt de l'extrem E de l'aparcament de les pistes de la Pleta del Prat. Puja sense treva fent curtes ziga-zagues fins a guanyar la carena, moment en què gira a l'W. Al cap d'una estona passem per la cabana de Crestuix i seguim amb la mateixa direcció, ara per una petit acanalament que desemboca de seguida a un replà.

A partir d'aquí el camí es desdibuixa una mica, i cal anar guanyant alçada pel llom, cercant el millor pas, sempre pel vessant S de la carena, que es va perfilant fins que es crea un punt de pas obligat en una zona rocallosa, un coll molt petit sota el qual el camí torna a fer-se evident.

Passem a l'altra cara, sobre el barranc d'Oieta, i fem un flanqueig guanyant alçada de mica en mica fins a sota un ressalt de la carena, que esquivem per la dreta, per un terreny que de seguida perd pendent. Remuntem la coma i quan la carena torna a fer-se franca, hi retornem i la seguim fins que desemboca a uns plans cap a la cota 2600m. El camí aleshores fa una diagonal en pujada per sota del pic de Costa Blava i guanya la carena E del Ventolau una mica més enllà del coll que el separa del pic de Costa Blava. La seguim sense problemes fins dalt.

A l'hivern el recorregut és el descrit, però sense la referència del camí de l'estiu, cal tenir present que, per sobre de la cabana, guanyem alçada per la carena, amb algun arbre, fins que aquesta esdevé rocallosa, moment en què passem al vessant oposat, on flanquegem fins a trobar terreny més suau, aleshores girem a l'esquerra per atènyer la carena per pendents suaus. La remuntem i sortim a una zona planera (cabana de pastors, tancada). Segons les condicions ataquem la pala de sota del cim o ens en mantenim més separats a l'esquerra. En qualsevol cas, desemboquem a la pala S o a la carena SE, que remuntem fins al cim.

##Baixada Per qualsevol dels itineraris de pujada. Vegeu-los [[waypoints/272971|aquí]].