Mont-roig: pel barranc de Comamala

##Pujada Deixem el cotxe a la pista de Bonabé a l’altura del trencall de les Bordes de la Pina i creuem la Noguera Pallaresa. Remuntem els prats que hi ha entre la borda de baix i dues bordes més que hi ha més amunt i a continuació agafem el camí que puja decidit pel bosc de bedolls, cada cop més dens. No arriba a dificultar el pas tret d’algun punt en què hi ha arbres tombats. Després el camí fa un flanqueig que va acostant-nos al barranc de Comamala.

Quan hi arribem el pendent se suavitza i el bosc s’esclarissa. Progressem deixant el torrent principal a la dreta, per terreny fàcil fins al final del pla, on cal decantar-se a l’esquerra per un torrent força encaixat però que es pot superar sense massa problemes per les curtes pales que hi ha al marge esquerre (orogràfic).

Al capdamunt d’aquest primer tram la vall s’obre i el pas es fa menys obligat. Anem seguint sempre el relleu més favorable i fem una mica de giragonsa primer a l’esquerra i després a la dreta per superar un petit cingle, al darrera del qual hi trobem un estany minúscul.

A continuació cal girar a l’esquerra cap a una pala ampla i dreta que aparentment no té sortida perquè està coronada pels espadats del pic de Tartera (la punta on hi ha el vèrtex geodèsic), al sud del Mont-Roig.

Busquem els passos menys exposats fins que arribem a una zona de menor pendent on segurament hi deu haver algun estanyol, que voregem pel costat est, fins a situar-nos sota la bretxa que ens permetrà un accés fàcil cap a la vall del Nyiri. Un cop dalt de la bretxa, continuem per una canal curta i poc pendent que va cap a l’esquerra. Des de dalt de la canal haurem de perdre una mica d’alçada i flanquejar fins a la pala que dóna accés a una canal que queda encaixada al fons d'una coma, al SE del pic de Tartera.

Ens traiem els esquís al peu de la canal i la remuntem amb els grampons perquè a la part de dalt el pendent passa dels 40º. Un cop sortim de la canal, ens trobem un pendent suau que creuarem en direcció al nord, fins que la carena esdevé una aresta esmolada però sense massa dificultat. Deixem els esquís abans d’entrar-hi. L’aresta es supera pel fil, tret d’un punt en què una osca d’uns 4 o 5 m obliga a perdre alçada i a fer un flanqueig per la base d’una petita barrera rocosa per la cara E.

##Baixada Tenim tres clares alternatives per al retorn: Fer la baixada pel mateix camí (possible tram a peu a la canal) Per la pala SW del pic de Tartera, com a alternativa a la canal. Cal fer molta atenció a l'exposició de la part alta del descens, ja que una caiguda podria acabar als tallats que hi ha a la vora de la pala. Voltant el pic de la Gallina: desfem la baixada com si volguéssim anar cap a la canal, però la passem de llarg, seguint la carena que ens porta cap al pic de la Gallina. El passem per una zona més planera a la cara NE del cim, sense però acabar d'arribar a un collet que ve a continuació d'aquesta zona planera. En comptes d'això, mirem fins i tot de guanyar una mica d'alçada i passar la carena E una mica més amunt d'aquest collet. A l'altre costat, a la cara S del pic de la Gallina, hi ha una franja de pendent suau, per on seguim flanquejant, amb la vista fixada al coll entre el pic de la Gallina i el pic Major de la Gallina. A partir d'aquí, ja tot és baixada fins a la capçalera de la vall del Nyiri. Podem retornar a la vall de Comamala pel coll de Cornella o bé, passant pels estanyets de la Tartera, en direcció SE, anem a cercar el pas fàcil cap al cim sense nom de cota 2583m, que baixem per la cara W fins a trobar la baixada del pic d'Àtics, ja a la vall de Comamala.