Tuc deth Dossau: del refugi d'Airoto a la cabana deth Horcalh

##Coll d'Airoto i tuc deth Dossau Travessem l’estany d’Airoto i encarem la pujada per la vall que ve del coll homònim per pendents suaus, tret del darrer tram, que es redreça. Des de dalt, fem cap als lacs de Marimanha, on ens caldrà baixar fins a trobar pas per creuar la carena E del tuc de Beret, per seguir cap al portilhon de Marimanha. Remuntem aleshores una pista fins al tuc deth Dossau.

##Baixada a Montgarri Baixem per la cara NW en direcció al barranc de Laveja, que queda tapat de neu per les nombroses allaus que escombren la pala per on baixem, tot i que a finals de temporada podem trobar-hi ponts de neu trencats allà on fa cascades (pas fàcil pels costats).

En trobar la pista que baixa del plan de Beret, la seguim avall i trenquem a l’esquerra passat un tram en què seguim una petita vall, travessem uns prats i arribem a Montgarri, on creuem la Noguera

##Pujada a la cabana deth Horcalh Agafem la pista que puja pel vessant contrari fins a es de Cabau, on girem a la dreta pel camí que remunta pel marge esquerre (orogràfic) de l’arriu deth Horcalh. En arribar a l’aiguabarreig de la ribèra d’Orla i del Vernatar creuem el riu (el cabal és important, si no hi ha ponts de neu pot ser necessari fins descalçar-se les botes) per arribar a la cabana d’Horcall, situada ben a prop de l’aiguabarreig, una mica enfilada al vessant que queda al S del Vernatar, darrere d’uns pins.

El propi nom del barranc de Laveja, que baixa per la cara NW del tuc deth Dossau, revela l’alta freqüència dels lauegi (allaus en aranès), si bé, en aquest sentit, té l’avantatge que és un forapista que es fa sovint des de les pistes de Vaquèira. L’alternativa segura és baixar al plan de Beret i seguir avall la pista de Montgarri.