Pic de Guerossos: canal SW des de Noarre

##Pujada Pugem per la pista que surt de Quanca cap al N amb vehicle o amb esquís si hi ha prou neu fins a la darrera de la primera sèrie de paelles, d'on surt el camí que va cap a Noarre. Podem triar anar pel camí o bé per la pista que s'ha obert recentment i que passa una mica més baixa (tanca empipadora de passar). Un cop a Noarre seguim pel camí que inicialment manté alçada per sobre del riu de Noarre, pel marge orogràfic dret. Al cap de poc, començarà a guanyar cota per dins del bosc, primer de bedolls i després de pi. Si hi ha molta neu pot costar de trobar el camí de l'estiu. En qualsevol cas, es tracta d'anar guanyant alçada pel bosc, deixant el riu sempre a la dreta i bastant avall, fins que el creuem, sota el salt de Flamisella, una petita cascada a sota de la qual el riu fa un replà que el camí aprofita per passar a l'altre costat. Cal fixar-se que a l'altre costat d'aquest barranc es vegi una petita pala amb algun arbre fàcil de passar (per sota seu hi ha alguna barra rocallosa, que voldrà dir que no hem pujat prou, encara). Una curta pujada ens durà a un collet sobre la pleta de Guerossos.

Creuem la pleta en direcció E i anem a buscar una coma sense bosc situada també a l'E i que permet un accés fàcil cap a la vall del riu de Canals, que és el que ressegueix l'extrem N de la serra de Canals pel vessant W. Remuntem l'ampla i còmoda vall en direcció al cim. En acostar-nos-hi, haurem de virar a la dreta per entrar a una petita coma al S del cim que queda tancada per tots costats per barres rocalloses tallades per canals. La canal que hem de prendre és la que porta, una mica de biaix cap a l'esquerra, directament al cim. La passem amb grampons i piolet (40º en 80m) fins que sortim a l'ampla llomada de sota del cim. La remuntem fins al punt més alt i sense esquís acabem d'arribar al cim.

##Baixada Pel mateix camí. La canal és esquiable i s'ha de tenir en compte que li toca el sol de seguida, per la seva orientació.