Pic de Quartiules: des de les planes de Son

##Pujada Des de l'aparcament de les planes de Son, ens dirigim al SW creuant els amples prats fins a trobar-nos a prop de la riera del Tinter. Ens mantenim al marge esquerre fins i tot quan la clariana es tanca i entrem al bosc, girant al S igual que el torrent. Ben aviat trobem una pista que ens ve de l'esquerra i un pontet de fusta. Ara seguim una pista que va guanyant pendent i que aviat passa a ser un camí que, en arribar a l'aiguabarreig de diversos barrancs, gira a l'W en direcció a la font de les Estanyeres. El camí fa una marrada i guanya una zona de menor pendent.

A partir d'aquí, si no hi ha traça oberta, és bona referència seguir les marques grogues dels arbres o d'algunes estaques. El camí fa una llarga corba que ens fa girar 180 graus fins a quedar orientats al SE, per travessar uns prats, ja a les envistes del refugi. El guanyem seguint marques grogues per bosc menys espès que el del tram del barranc, i sortim a la característica clariana allargada que ens porta al coll de Fogueruix.

Des del mateix coll, girem al NE per cercar un corriol que pot ser poc evident si no hi ha traça. Va trobant el pas entre els arbres primer i entre les roques després, per sortir a la carena (tram curt de major pendent), a poc desnivell del cim, però encara a una certa distància del punt més alt. Si volem evitar el tram de major pendent (en particular si hi ha dubtes sobre l'estabilitat de la neu), des del refugi, ens decantem cap a l'E per anar a buscar la coma de sota del cim.

##Baixada Iniciem el descens en direcció NW per una coma que amb prou feines es marca, però que acaba sent evident. Circulem per bosc poc espès, creuem la pista que accedeix al refugi, seguim avall per bosc encara de bon passar i trobem una segona pista. Per trobar pas entre els arbres, cal girar uns metres per la pista cap a la dreta. Baixem i anem a buscar més o menys el fons de la vall, pel costat més convenient del barranc. Tallem una tercera pista, que també agafem uns metres a la dreta per trobar pas entre els arbres i seguir, a continuació, barranc avall. Més enllà, el bosc s'obre una mica i, al cap de poc, retrobem l'aiguabarreig de barrancs per on passa el camí. Ja només cal desfer el camí fet a la pujada, i creuar l'amable plana fins al punt d'inici. Amb poca neu a la zona planera, pot ser preferible seguir la pista que va cap a les planes de Son, que agafem passant un pontet de fusta sobre el barranc.

Itinerari de bosc, que sembla bona opció després de nevades recents, quan creix el risc d'allaus. Pujada pel camí de l'estiu i baixada provant sort pel bosc, una mica espès en algun tram.